LES VESPES
Feia uns dies que sense dir res a l´hort hi havien
arribat uns nous habitants, es tractava d´una parella de vespes, havien sentit
parlar molt d´aquell hort i s´hi varen presentar començant de seguida a fer el
niu sobre d´una alberginiera.
Tots els habitants de l´hort les havien vist però no en
varen fer cas, esperaven la propera reunió per parlar-ne, però ningú els deia
res.
Un bon dia l´Antoni anava passejant per l´hort com de
costum per inspeccionar el funcionament de les plantes, quan de cop i volta va
fer un fort crit.
Ostres!, que és aquesta
punxada que he notat al clatell?, i quin mal que em fa!.
A l´Antoni li havia picat una vespa, mai li havia passat
res semblant, sempre anava tant tranquil per l´hort, i no tenia por de res,
però aquest cop s´havia espantat molt ja que només feia que mirar per tot arreu
per veure quina bèstia veia per poder venjar-se.
És ple estiu i fa
molta calor, ell ja havia sentit a parlar de que hi havia vespes per tot arreu,
però com sabia que en el seu hort ecològic tot era com la natura, mai hauria
pensat que poguessin aparèixer animals
que posessin en perill la seva integritat.
Les vespes no piquen perquè són dolentes, sinó tant sols
ho fan quan es senten amenaçades, i en aquest cas l´Antoni sense pensar havia passat
pel costat del vesper, i havia tocat la branca de l´alberginiera on hi feien el
niu, i per això el varen picar.
Aquell mateix dia per la tarda a l´hort ja ho sabien tots,
i aquella mateixa nit tots els habitants de l´hort varen tenir una reunió extraordinària
per poder parlar del problema del vesper, i evitar que l´Antoni s’enfadés i
comences a sulfatar.
En aquella reunió també hi eren convidades les vespes, ja
que eren les primeres que tenien que saber les lleis de l´hort, elles eren nouvingudes, i encara no n’estaven
assabentades.
No entenc com unes
nouvingudes, ens puguin arribar a destruir la nostra convivència i estiguin
tant panxes, – deia el pardal Coral enfadat
– a nosaltres ens ha costat molt fer d´aquest lloc un paradís, i això no ho
podem permetre.
Jo també penso el mateix!. – varen dir molts habitants de l´hort –
Però és que nosaltres,..... – va voler dir una vespa –
Vosaltres a callar!, - va dir el grill Pubill més enfadat que
mai – tant sols parlareu quan jo us digui, primer som nosaltres els que
tenim la paraula per decidir, i donar la nostra opinió.
Varen estar xerrant molta estona, la veritat és que el
Pubill no podia controlar la situació, estaven tots massa alterats, i a les
vespes no els van deixar dir res.
El grill Pubill al veure aquell espectacle va decidir
ajornar una estona la trobada.
Com que veig que no traurem
res en clar, - deia el Pubill – us
demanaria que tots plegats aneu a donar una volta per l´hort i d´aquí a una
estona, tornarem a començar la reunió.
Però Pubill, - deia el Coral fluixet al grill – jo
ja sé que tu ets el rei, però la situació és molt difícil, i potser per primera
vegada caldria castigar fort a algú, així ningú farà qualsevol cosa, i abans
d´entrar a l´hort s’assabentarà del que
hi ha aquí dins, llavors no tindríem tants mals de cap.
Ja ho sé Coral!, - deia el Pubill – però cal fer les
coses amb l´opinió de tots, tinguis en compte que el que necessitem és una bona
convivència.
Tant de bo puguem treure
alguna cosa en clar!, i torni la normalitat. - deia el pardal dubtós –
Ja havia passat una bona estona, i els habitants anaven
arribant desprès de fer el que havia dit el rei.
Semblaven més tranquils, però no deixaven de criticar
entre ells la situació, el grill va voler tornar a començar el debat, des de dalt
de la carxofera, i amb la representant de les vespes al seu costat.
Be!, suposo que ara estareu una
mica més assossegats i podrem tenir una reunió normal. – va dir amb contundència el Pubill -
Jo crec, - deia la sargantana Cana –
que per la gravetat de la situació caldria expulsar-les de l´hort!.
Jo també!, jo també!,...... – varen contestar a crits tota la resta
d´assistents de la reunió –
Be!, veig que tots penseu el
mateix, - deia el Pubill - doncs ara crec que és l´hora de deixar parlar
a la vespa.
Jo crec, - deia la vespa – que el que hem fet no està be, però és la nostra
manera defensiva d´actuar per instint.
Doncs, aquí molts reprimim
els nostres instints, tot a canvi d´una bona convivència. - deia la serp Red –
Ara ja ho sé!, - deia la vespa – crec que si voleu que
marxem, marxarem!, però en nom de tots us demanaria, que quan hagi passat la
forta calor ens deixéssiu tornar.
Aquí tots som companys!, – deia el Coral – i tenim l’obligació
de vetllar per els nostres veïns, i ajudar-nos quan convé.
Us demano perdó!, - deia la vespa – però si un dia ens
deixeu tornar, us juro que acatarem les lleis de l´hort al peu de la lletra.
Doncs, ara aneu al vesper!, i
nosaltres seguirem la reunió, i ja us comunicarem el resultat!. - digué el rei Pubill –
Un cop havien marxat les vespes, va seguir la conversa
sobre el fet, tots estaven d´acord, les vespes havien de marxar, ja que de la
manera que havia passat tot era molt arriscat que l´Antoni en veges alguna.
També calia trencar el niu, i no deixar cap rastre de la
seva presència a l´hort per no despertar sospites, i d´aquesta manera la reunió
entrava en una dinàmica de pau i tranquil·litat tal com sempre estaven
acostumats, tots començaven a assossegar-se i a donar el seu vist i plau.
Primer que res, - va dir el Pubill – demà de bon matí
tu Coral juntament amb la sargantana Cana, i la rata Tata, aneu a trencar el
niu, però!, sobretot llenceu-lo lluny, que ningú el pugi veure.
Però?, no s´enfadaràn les
vespes, - deia la Tata – no voldria
pas prendre mal amb les seves picades.
No pateixis que ningú prendrà
mal!, - deia rotundament el Coral –
aquí manem nosaltres, i les vespes si volen ser acceptades d´aquí a un temps
saben molt be el que han de fer.
Escolteu!, -
deia Tata – ja us heu pensat be el
fet de que hi hagi un animal tant perillós per l´Antoni dins de l´hort?.
Per molta gent nosaltres
també som perilloses!, - deia molt
seriosa la Red – ningú fora d´aquí ens pot veure, tot i que som un dels
animals més beneficiosos en el control de rates, i perdoneu Tata i Tato.
No passa res, - deien les rates – aquí tots fem la
nostra feina, però com a bons habitants també ens respectem entre nosaltres.
Per això, - deia la Red – les vespes també són
molt beneficioses per la natura, no tant sols per la feina pol·linitzadora que
fan, sinó també per el control d´erugues, el que passa es que quan es veuen
amenaçades, passa el que passa.
De fet els colors groc i
negre que tenen, tots sabem que en la natura són uns colors d’advertència de
perill, - deia la Tata – tots ho sabem, el que passa és que l´Antoni
no se’n entera de res, i per això ha passat el que ha passat.......... ...............................................................................................
JOAN
PREGUNTES A DEBATRE
Importància de les vespes per la natura.
Acatar les ordres i les lleis.
Respectar la manera de viure de la gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada