LA CRISOPA I LA MARIETA

LA CRISOPA I LA MARIETA

És la primavera a l´hort, tot és esplèndid i les plantes sembrades per l´Antoni van omplint tota la superfície. Durant l´hivern com a bon hortolà ecològic l´Antoni ha escampat una bona capa de fem molt curat per tot l´hort, de manera que les plantes puguin menjar durant tot l´any, i a fe de déu que mengen.

Com tots els horts, per molt ecològics que siguin, tal i com passa a la natura, quan les plantes creixen, apareixen els menjadors de plantes, i també els que es mengen a aquests, tot això per poder mantenir un equilibri estable.

Un bon dia la papallona Aurora donava tombs per l´hort buscant les diferents flors per poder pol·linitzar, quan de cop i volta es va adonar de que una plaga de pugons estava envaint totes les plantes, i va volar de seguida en busca del grill Pubill per poder-li comentar la jugada.

        Pubill!, he vist que tenim problemes a l´hort.

Quina mena de problemes, - deia el Pubill al veure la manera tant esparverada de parlar de la papallona – potser ha pres mal algú?.

        Pitjor encara, podíem prendre mal tots, que no és el mateix.

        Diguem el que passa!, que em faràs posar nerviós a mi també!.

        Tenim una plaga de pugons que han vingut de fora.

        Però i els nostres pugons, com és que no diuen res?.

        No ho sé.

Tenien d´anar de presa, tenien por de que l´Antoni anés a buscar un enciam, o qualsevol altre hortalissa i bejes aquell  munt de pugons, llavors fins i tot podria passar-li pel cap de sulfatar.

De cop i volta el Pubill va organitzar una reunió extraordinària, tots els habitants de l´hort varen anar-hi, però els pugons no hi eren.

Tots els habitants de l´hort es coneixien, però ningú sabia res del pugons, i abans de prendre una solució d´urgència el Pubill va dir d´anar a donar un tomb tots plegats i l’endemà tots explicarien els resultats de tot plegat.

Així ho varen fer, i l´endemà enlloc de quedar al costat de la carxofera, varen quedar al racó de les males herbes per explicar tot el que havien vist.

Jo donant tombs amb cura per l´enciam  - deia la papallona – l´únic que he vist és una quantitat enorme de pugons per tot arreu.

Jo m´he parat dalt de la tanca – deia el pardal – i he mirat la carxofera, i us ben juro que si fos de dia la veuríem tota negra de pugons, ja que aquests són negres, no com els nostres companys que són verds.

Els pugons que hi havia a la carxofera i per tot arreu, estaven tant atrafegats xuclant la saba que no sentien ni entenien res, i tots els habitants podien parlar amb tranquil·litat.

Tots havien vist el mateix, pugons per tot arreu, xerraven gairebé tots alhora, era un guirigall, però al final va sortir la cuca de fer llum i va demanar la paraula.

        Si voleu jo tinc la solució!.

Ja tardes massa en parlar, – deia el ratpenat neguitós – nosaltres els ratpenats tant sols podem caçar els insectes que volen de nit, però aquests pugons estan sempre enganxats a les parts tendres de les plantes xuclant la seva saba, i nosaltres no podem fer-hi res, però si tu Llum tens la solució crec que tots la voldríem sentir.

Jo ja sabeu que abans de viure en aquest hort vaig estar per fora, - deia la Llum - i la veritat és que en vaig veure de tots colors, i vaig conèixer animals de tota mena, ja que fora d´aquí la natura és una selva, i plena de perills.

Be!, – va dir la granota – ves al gra i no t’enrotllis tant, el que volem saber és la solució, els problemes de fora d´aquí ja ens els explicaràs un altre dia.

Doncs, vaig conèixer uns animals que en qüestió de dies podrien eradicar el problema, ja que viuen de menjar pugons, i a fe de déu que en mengen un munt, el que pensant-hi m’estranya molt que no n´hi hagi aquí a l´hort!.

Però, tu els coneixes?, – va dir el grill Pubill – i saps on trobar-los?.

La veritat és que fa molt de temps que no les veig a aquestes cuques, però si algú m’acompanyés volant segur que podria localitzar-les.

Sense perdre temps el grill Pubill va dir al colom Pau que l´endemà mateix agafes a la cuca de fer llum amb el bec i anessin a buscar per fora l´hort a aquestes cuques, i que tant aviat les haguessin localitzat les portessin on era ell, per parlar amb elles.

Així varen quedar, i de bon matí la cuca de fer llum volant agafada al bec del colom va anar a donar tombs i tombs en busca de les seves amigues, varen anar molt lluny i per molts paratges, quan de cop i volta la Llum les va veure i varen anar a parlar amb elles.

Les cuques eren una marieta i una crisopa, les dues varen acceptar la petició de la Llum, i volant de pressa varen anar a veure al Pubill.

Pubill!, - va dir la Llum – et presento a les meves amigues, són aquelles de les que t´havia parlat, la marieta Tieta, i la crisopa Torda, mireu aquest és el rei de l´hort, i es diu Pubill.

Encantat Tieta i Torda!, estic molt content de tenir-vos aquí, ja que la Llum ens ha parlat molt be de vosaltres.

El mateix et diem Pubill, a nosaltres també ens ha parlat molt be de tu i de tots els habitants de l´hort, i tant de bo puguem solucionar el problema, i la veritat, es que si ens hi trobem be, fins i tot ens agradaria quedar-nos-hi. – va dir la Tieta –

Doncs anem a donar un tomb per l´hort i desprès en parlem.

Així ho varen fer, tots plegats varen anar a donar el tomb, i desprès varen parlar de la feina.

La veritat – deia la Torda – aquí per nosaltres dues hi ha molta feina, però potser val més que només vinguem nosaltres, no cal que hi hagi massa gent de la mateixa espècie a l´hort, però, tu Pubill manes!.

Vosaltres sou les que heu de fer la feina, i si us hi comprometeu, la veritat és que a mi tampoc m´agradaria que fóssiu massa, - va dir el Pubill -

Doncs, si us sembla be, ara mateix ens posem a la feina. – varen dir les dues alhora –

Tant les marietes com les crisopes són els millors eliminadors de pugons que existeix, i realment poden acabar amb una bona població de pugons en qüestió de dies.

Varen quedar amb el Pubill que enlloc de començar en una punta i acabar a l´altra, anirien minvant els pugons de diferents llocs, així no s´en veuria tants.

També varen acordar de que si veiessin uns pugons diferents, que els agafessin i els portessin amb els vigilants, ja que podien ser els habitants de l´hort.

Cada dia els vigilants de l´hort donaven el tomb, espiaven a les nouvingudes, així sabien si realment les coses anaven com s’havia estipulat.

Però era el segon dia i les nouvingudes varen anar a trobar al Pubill, volien parlar urgentment amb ell.

Mira Pubill, el primer dia varem començar a menjar algun pugó, – deia la Tieta – però anàvem donant tombs, i cada cop n´ hi havia menys per tot arreu, fins que avui gairebé no n´hi ha cap.

No pot ser – va dir el Pubill – tots ho varem veure, i la veritat és que els pugons no cabien a l´hort.

        Doncs, vine a donar un tomb amb nosaltres, i ho veuràs.

Així ho varen fer, i desprès de donar el tomb, van veure que fins i tot a la carxofera tot just h´hi havia una dotzena.

És molt estrany tot això, – va dir el pardal – no entenc el que ha pogut passar.

Jo crec que ja ho sé, – va dir la formiga Mica – l´altre dia va semblar-me veure als pugons de l´hort parlant amb uns altres pugons que no havia vist mai, però no en vaig fer cas.

Que vols dir que ells van preparar tot aquest enrenou, – va dir el Pubill – sense consultar-nos res.

No ho sé, però la conversa era molt distesa fins que van començar a parlar fort com si estesin enfadats, - deia la formiga – llavors jo ja vaig marxar.................................................................................................................



SI EL VOLS COMPRAR