LES RATES

LES RATES

Feia dies que ningú veia les rates voltar per l´hort, tots en parlaven i les xerrameques deien que potser havien marxat, era molt estrany ja que sempre es deixaven veure en un lloc o altre, i tot plegat feia posar molt neguitós al Pubill.

El grill a la darrera reunió va dir a tothom que fessin una batuda per veure si els havia passat alguna cosa, però ningú en sabia res, semblava que la terra se´ls hagués engolit.

Que et sembla Coral?, potser caldria anar a mirar fora de l’hort!. - comentava el Pubill –

Vols dir que han marxat?, on creus que podran estar millor que aquí?. - preguntava el Coral –

No ho sé!, però m’estranya molt la seva desaparició, - deia el Pubill – el dia que vaig parlar amb ells per darrera vegada, recordo que tot i anant passejant el Tato es va parar a xerrar una mica, però la Tata va marxar de pressa tot dient que tenia feina.

Vols dir que et varen voler esquivar?, però!, de què vareu parlar?. - preguntava el pardal Coral –

De fet no varem parlar de res en concret, però la veritat és que els vaig trobar una mica neguitosos i no en vaig fer cas, ja que de la manera que va marxar la Tata sense gairebé dir res, vaig pensar que havien tingut una discursiu de parella, i no vaig voler entrar dins de la tafaneria. - deia el Pubill –

En aquells moments va arribar la papallona Aurora i es va posar en mig de la conversa.

Havia anat a mirar per les rodalies de l´hort, preguntant a tots els que es trobava, però ningú va saber donar-li cap explicació.

Nois ho sento molt!, ja no sé que més puc fer, - deia la papallona Aurora – ho he regirat tot i no hi ha rastre de les rates, fins i tot he parlat amb altres rates amigues seves de fora l´hort, i ningú en sap res.

Va Coral!, tu sempre tens una solució per tot, pensa una mica i dígens el que cal fer!. - deia el Pubill –

Ostres Pubill!, mira que li he donat tombs, però no hi ha manera, - deia el pardal Coral – potser caldria anar a mirar al seu cau, no fos cas que........ 

Vols dir el que jo crec que vols dir?. – va preguntar molt seriós el Pubill –

No ho sé però no podem descartar res, - contestà el pardal –

Tots tres varen anar cap al seu cau, ja hi havien estat unes quantes vegades, però aquesta havien d’esbrinar tot el que havia passat.

Pel camí varen trobar-se amb la serp Red juntament amb altres veïns, que a poc a poc s’anaven sumant a la recerca.

Les mirades dels uns cap als altres no paraven, l´estat de nervis que denotaven les rates l´altre dia, feia pensar en alguna cosa estranya, fins i tot moltes mirades anaven a parar a la serp, pensant en que no hagués fet alguna ruqueria, o potser que la discussió de parella havia arribat a uns altres límits.

Un cop ja eren al costat del cau gairebé tots els veïns,.....

Mira Pubill, per aquí al terra es veuen petjades seves d´entrada, però no de sortida. – digué la Red –

Vols dir que encara són a dins?, - preguntà el Pubill – tornem a cridar-los entre tots per si contesten.

Tots els assistents varen cridar alhora els seus noms, però de dins del forat no es sentia cap resposta.

Les mirades dels uns es dirigien als altres, i ningú deia res.

        Només tenim una solució!.  – va dir el pardal Coral –

Tu diràs!, - digué el Pubill – crec que si tu no saps que fer, a mi ja no hem queden arguments.

Entrem dins del forat!, així sabrem si realment són dins!. - va dir decidit el Coral –

Ja entraré jo!, - va dir la serp Red – les serps sabem anar per caus, ja us diré alguna cosa.

No veien amb massa bons ulls que entrés la serp degut a que en la natura és el seu enemic, però en aquest cas calia que hi entrés algú que a part de passar pel forat es pogués defendre de qualsevol cosa que pogués haver-hi.

Però entre tots varen decidir que la solució era encertada, i la Red es disposà a entrar dins del cau.

Sort Red!, ves en compte però de pressa!. - varen dir gairebé tots alhora –

La serp va entrar dins del cau, i va estar-s’hi molta estona sense dir res, tots els assistents estaven aspectants a la boca del cau sense gairebé ni respirar per no fer soroll, fins que de cop i volta  la Red va sortir molt esfereïda.

Què?, que has vist?, has vist alguna cosa?, són dins?, que els ha passat?. - varen preguntar tots –

Deixeu-me respirar un moment!, - respongué la Red – m´he espantat molt!.

Però que has vist?, són vius?, com és que estàs tant espantada?. - preguntaven tots molt nerviosos –

La veritat és que tant sols he vist al Tato. - va dir la Red intentant respirar –

Estava be?, i la Tata?, parla d´una vegada!. - preguntava molt espantat el Pubill –

Assossegueu-se!, - deia la serp Red -  estic molt nerviosa, ja que quan estava a mig camí del cau ha sortit el Tato a rebrem, i estava molt nerviós ja que  creia que entrava per agredir-lo.

I tu que li has dit?, potser amb la foscor d´allí dins no t´ha conegut!. - deia el Coral –

I tant que m´ha conegut!, - deia la Red esbafegant – m´ha cridat pel nom i m´ha amenaçat de mort si intentava entrar una mica més, he parlat una mica amb ell per relaxar-lo, però no hi hagut manera, la veritat és que he passat molta por.

Tots es varen mirar estranyats, fins i tot el Pubill no podia creure el que estava sentint, un habitant de l´hort volent fer mal a un company?, no era normal i això ho havia de solucionar ell!, i per arreglar-ho havia d´entrar dins del cau!.

Tenia molta  por, però era el rei de l´hort, i sabia que les rates no li farien mal, o almenys això volia creure’s.

Tots els veïns li volien impedir, sabien que si perdien el rei ho perdrien tot, però la insistència del grill i la seva seriositat va poder amb tots.

Va avisar a la serp que si sentís qualsevol cosa estranya, entrés per defendre’l, ja que era l´únic que podia enfrontar-se a les rates dins del forat, i tot seguit va començar a entrar dins del cau.

A mig camí va certificar les paraules de la serp, ja que el Tato va sortir a trobar-lo molt enfadat.

Varen estar parlant molta estona dins del cau, i per fi el rei va sortir a l´exterior.

Quina por he passat!, - va dir el Coral neguitós – gràcies a Déu que estàs be!, has vist les rates?, què t´han dit?,.....

Tranquils!, podeu estar molt tranquils i molt contents!, tot va be!. - va dir el Pubill –

Doncs jo no estic gens tranquil·la, - va dir la Red – ja veig que no t´han fet mal, però tanta estona ens pensàvem el pitjor.

Amics!, us he de donar una bona notícia. - digué el Pubill –................................................................

SI EL VOLS COMPRAR

                                                                                                                                                                                                JOAN

PREGUNTES

Importància de les rates dins de la natura.

Importància de tenir una família.

Què és l´instint?.

Desconfiar dels amics.