LA PUPUT RUT

LA PUPUT RUT

S´acaba l´hivern i com que ja hi ha temperatura el grill Pubill ja està en condicions de bellugar be, i decideix anar a donar el tomet per l´hort, per no anar-hi sol veu al colom Pau i el convida a fer-li companyia en la passejada.

Tot i anar fent la xerradeta aprofiten el solet que ja comença a escalfar, pendents del seu voltant per saber si hi ha quelcom fora de la normalitat per poder-ho solucionar.

Tot esta perfecte, les plantes de l´hort no estan massa eufòriques, fins i tot la carxofera esta molt malmesa pel temps hivernal,  això és normal i a poc a poc la primavera ja ho posarà al seu lloc, de fet ja es comença a veure germinar llavors tant de males herbes com de plantes de l´hort.

Les nits encara són fresquetes i la natura va lenta, però ells ho veuen amb els ulls dels habitant de la natura i saben que al cap de poc temps tot tornarà a ser ofenós.

De cop i volta el Pau atent al seu voltant veu prop de la carxofera un nou habitant que no era abans dins de l´hort, era una puput i no parava de picar al terra amb el seu llarg bec buscant i menjant qui sap què.

Pubill!, guaita quina puput! – cridà el Pau – ostres ja arriba el bon temps, la puput ja comença a voltar per la natura de l´hort.

Una puput?, - exclamà el Pubill - caram n´havia sentit parlar però no n´havia vist mai cap,  almenys dins de l´hort, que deu fer tant picar per terra?.

Anem a saludar-la i li preguntem!. les puputs marquen el bon temps desprès de l´hivern, ja ho diuen, la puput que no ve al febrer, ja no ve!. - digué el Pau –

Com vols dir que venen!, d´on han de venir?. – preguntava el Pubill–

Anem a preguntar-li, de fet jo no sé massa sobre aquestes coses. – respongué el Pau -

Els dos varen acostar-se a la carxofera on hi havia la puput, però al fer-li un crit aquesta va marxar volant deixant una forta pudor com a rastre.

Ostres Pau!, quina pudor!, que has fet?, potser t´has espantat?. – preguntava el Pubill -

Que vols dir?, jo no he fet res, aquesta pudor la deu fer la puput. - deia el Pau posant-se vermell al sentir les paraules del Pubill –

Ostres!, amb lo bonica que és, potser val més mirar-se-la de lluny, tot i que em costa creure-m´ho. - deia el Pubill amb cara de fàstic –

Varen estar parlant una estona, i després varen marxar cadascun a la seva feina, el Pubill no parava de pensar amb el que havia vist i no es podia treure del cap que un animaló tant bonic fes una pudor tant forta.

L´endemà de bon matí el Pubill va tornar a anar prop de la carxofera per veure si podia tornar a veure la puput, però tenia molt clar que havia de parlar amb ella de lluny, no volia tornar a sentir aquella pudor tant anguniosa.

Tot i anat a la carxofera el Pubill va trobar al pardal Coral i això el va fer molt feliç ja que amb la companyia del seu espavilat company tot seria més fàcil.

Li va explicar tot el que havia vist el dia abans i al Coral no va sobtar-se del fet, ja que en la seva vida havia vist moltes coses i ja no li estranyava res, ell preferia preguntar i d´aquesta manera saber el perquè de les coses.

Veig Coral que no et sobta el que t´he explicat, jo em vaig quedar molt estranyat. - deia el Pubill –

No hem facis cas!, la natura és molt sàvia i no pots estranyar-te de res, tot té una explicació lògica. - deia el Coral –

Mentre estaven xerrant, de sobte varen veure a la puput que anava cap a la carxofera i de seguida va posar-se a picar per terra sense parar.

El Pubill va dir amb impaciència d´anar a saludar-la, però el Coral el va aturar, ell era molt espavilat i sabia que si tornaven a fer el mateix, la puput s´espantaria i no podrien parlar amb ella.

El Pubill no tenia la paciència necessària, però va voler fer-li cas, però al cap d´una estona la puput va marxar cosa que va fer enfadar al Pubill.

Veus com et deia que havíem d´anar a parlar amb ella!, - deia el Pubill amb cara d´enfadat –

Tranquil Pubill!, - deia el Coral molt assossegat – hi ha més dies que llonganisses tal i com diuen els humans, si no podem parlar amb ella avui ja ho farem demà.

Potser tens raó Coral!, més tard o demà ja tindrem temps, però és que no me’n veig l´hora de parlar amb ella. - deia el Pubill més tranquil i convençut –

Tot plegat era molt fàcil!, la vida a la natura és així, tot té un procés potser més lent del que molts cops voldríem, però al cap i a la fi tot arriba a bon port.

Al cap d´una llarga estona d´estar allí xerrant la puput va tornar al mateix lloc, el Coral va dir-li al Pubill que ja s´hi acostaria ell, i així ho va fer.

Bon dia forastera!, t´has perdut?, o potser saps on ets!. - va dir el Coral un cop a la carxofera –

La veritat és que acabo d´arribar de l´estranger i he vingut directament aquí, ja havia sentit parlar d´aquest lloc abans de marxar. - deia la puput tranquil·la –

Ara et presentaré un veí molt important de l´hort. – va dir el Coral –

El Coral va cridar al Pubill,  aquest no volia acostar-se massa a la puput ja que aquella pudor de l´altre dia no volia tornar a sentir-la, preferia estar-se una mica separat i així contemplar aquell ocell tant bonic.

Bon dia forastera!, siguis benvinguda a aquest paradís!. - va dir el Pubill guardant les distàncies –

Moltes gràcies Pubill. – respongué la puput – el meu nom és Rut, i estic encantada d´estar en aquest lloc.

Encantat Rut, - deia el Pubill – però com saps el meu nom?.

La veritat és que ets molt famós tant dins com fora de l´hort, i tothom et coneix. - deia la Rut –

Varen continuar amb els protocols de les presentacions una bona estona i xerrant de coses incongruents.

El Pubill dissimulant s´anava acostant a la Rut i anava ensumant per veure si realment la pudor de l´altre dia venia realment d´aquell preciós ocell.

La veritat és que no olorava res i no va poder aguantar-se  més, pensant que la pudor era realment del Pau.

Saps Rut que ahir et volia saludar!, però al sobtar-te vas marxar i no et varem veure més, fins i tot varem sentir una pudor molt forta i creiem que era teva, de fet el Pau em va enredar. - anava dient el Pubill -

La veritat és que no et va enredar!, - contestà la Rut –

Vols dir que la pudor tant forta la vares fer tu?, de fet fa estona que oloro i no sento res. - va preguntar el Pubill –

De fet la pudor és una mesura de defensa que tenim les puputs, ara ja ho recordo!, estava menjant i vaig sentir un crit i vaig marxar fent pets. - explicava la Rut –

Coral!, tu ho sabies això?, - preguntà el Pubill mirant al Coral –..............................................................................................................



SI EL VOLS COMPRAR

                                                                       JOAN

PREGUNTES A DEBATRE

Importància de la puput a la natura.

Treure malnoms a la gent per ofendre.

Abans de dir res cal pensar molt be.