LA TORTUGA PORUGA

LA TORTUGA PORUGA

Ja és primavera, i la natura fa que tot s´ompli de moviment en l´hort, ara és mig matí i per la porta de l´hort treu el cap un individu que encara no habitava allí.

Es tracta d´una tortuga, va conèixer a la serp fora de l´hort, i ara es va assabentar que ella vivia allí, i ha volgut anar a visitar-la.

Només entrar per la porta va trobar-se a la sargantana Cana que estava prenen el sol.

Bon dia!, - va dir la tortuga amb educació – he vingut a veure a una amiga meva.

Bon dia senyora tortuga!, - va dir la Cana – caram!, quina il·lusió que em fa veure a l´hort un personatge com tu!.

De fet mai he vist un hort tant bonic, - deia la tortuga mirant a tot arreu – realment n´he sentit parlar molt fora d´aquí, però no m´imaginava veure el que els meus ulls estan veien.

I qui és la teva amiga?. – preguntà la Cana –

És una serp que es diu Red. – va dir la tortuga -

Si!, ja sé on està, - deia la Cana – tens raó l´hort és molt bonic, però el millor és la bona convivència que tenim tots plegats aquí dins, però si vols podem anar xerrant mentre anem a veure a la Red, ella segurament està a l´altre costat de l´hort, és un lloc on hi toca molt el sol, i a ella li agrada molt escalfar-se de bon matí.

Varen anar-hi passejant, la tortuga no deixava de mirar les plantes que l’envoltaven, i sobretot els enciams ja que eren el seu menjar favorit. 
 

La conversa era amena i gratificadora, i les dues varen agafar-se confiança de seguida, tot i que la sargantana estava acostumada a anar més ràpid, el pas de la tortuga era molt i molt lent, però això no importava ja que no tenien tard.

Per fi varen arribar al lloc, i efectivament la serp estava en el racó on deia la Cana, estava com endormiscada prenen el sol i no s´en va ni adonar de l´arrivada dels seus amics.

Bon dia dormilega!. - va dir la tortuga amb veu gruixuda, gairebé per espantar-la –

Què?, ostres m´has espantat!. - va dir la Red  encara badallant -

Què passa?, - va dir la tortuga – no em coneixes?, o potser no em vols saludar?.

Caram!, Poruga!, quina alegria tornar-te a veure!, - va dir la serp llançant-se al damunt de la tortuga per abraçar-la – que t´has perdut?.

T´he vingut a saludar amiga meva, feia tant de temps que no ens veiem!. - deia la Poruga –

Creia que no et tornaria a veure mai més!. – va dir la Red molt emocionada –

Jo també!, fa molt de temps de la darrera vegada que ens varem veure. - va dir la Poruga -

Sabeu què?, jo marxo, fins una altra estona. - va dir la Cana –

On vas?, no estàs be amb nosaltres, o què?. - va dir la Red –

És clar que si!, - va dir la Cana – però!, potser voldreu parlar de les vostres coses si fa tant de temps que no us veieu.

La veritat és que si!, però no cal que marxis, els amics de la Red també ho són meus, i entre amics no hi ha secrets. - va dir la Poruga –

De fet els tres habitants tenen més o menys les mateixes costums, potser per ser que els seus orígens venen de la prehistòria, els tres són rèptils i la seva manera d´actuar és gairebé la mateixa, també tots tres canvien la pell, i són ectotèrmics, és a dir que la seva activitat varia segons la temperatura ambiental, per aquesta raó allí al solet estaven molt be.

Varen estar parlant molta estona sobre la seva manera de viure i de voltar pel món, estaven immerses totes tres en una conversa com qui diu mig científica i entranyable, quan des de dalt d´una mata el pardal Coral va fer un fort sospir que va delatar la seva presència.

        Què fas aquí espiant?. - va preguntar la Cana -

Que consti que jo no espio a ningú!, - va dir el Coral – jo ja estava aquí abans, la veritat és que estava mirant la Red com dormia prenent el sol, i llavors heu arribat vosaltres.

Ja podies dir que erets aquí!, enlloc de fer el tafaner, llavors diràs de l´Aurora!. - va dir la Red –

Si voleu marxo!, - va dir el Coral molt seriós –

No marxis Coral!, no vull que t´enfadis - va dir la Red – aprofito per presentar-te una amiga meva que ha vingut a saludar-me, saps?, feia molt de temps que no ens veiem!.

Es diu Poruga, i la vaig conèixer en un camp molt lluny d´aquí, potser fora de l´hort és gairebé l´unic animal amb el que he parlat, és molt simpàtica, i no t’enfadis Poruga!, també una mica tafanera, encara que per mi no és un defecte, sinó una virtut.

Recordes quan ens trobàvem pels marges d´aquells bancals de cereals i fèiem aquelles llargues xerrades, com les enyoro!, els dies que no venies a veure´m anava voltant per tot arreu per veure si et podia trobar, fent-me la despistada com si la trobada hagués sigut casual.

Però va venir l´hivern, i al despertar-me per primavera ja no et vaig tornar a veure més.

Jo també et vaig estar buscant, - deia la Poruga - i preguntant a tothom que veia, però ningú t´havia vist i ja em pensava el pitjor, fins que ara fa uns dies voltant per aquests camps del costat, una papallona va dir-me que aquí hi havia una serp que es deia Red.

Les dos es varen fondre en una gran abraçada, i es varen posar a plorar de l´emoció i varen estar una llarga estona així, semblava que la seva comunicació era mitjançant telepatia.

Fins que el Coral va voler trencar la tensió d´aquells moments.

Be!, el meu nom és Coral, - va dir el pardal –  soc uns dels vigilants de l´hort, i estic  encantat de conèixer-te.

Jo també, - va dir la tortuga eixugant-se els ulls – m´agradaria conèixer a més habitants de l´hort, i fins i tot al rei Pubill!, potser si que soc una mica tafanera, però és que vosaltres esteu en un paradís!, amb els perills que hi ha fora d´aquí!.

Semblava que a poc a poc s´hagués de fer una reunió allí ja que varen venir uns quans animals, fins i tot el grill Pubill, que també va assabentar-se de la presència d´aquell nouvingut.

Entre tots varen tenir una estona de presentacions, el grill va dir-li si volia formar part dels habitants de l´hort, cosa que va sorprendre molt a la tortuga.

Que vols dir Pubill?, poder viure en aquest paradís?. - va preguntar la Poruga –

Be!, primer ho hauríem de comunicar a la reunió, - va dir el Pubill - i si tothom ho accepta, per mi encantat.

Això si que és la cosa més bonica que he sentit a la meva vida, - va dir la Poruga – poder estar la resta dels meus dies en companyia de la meva amiga Red, i de tots vosaltres, però penseu que les tortugues vivim molts i molts anys.

Que vols dir?, que estar tota la vida amb bona companyia no és bo?. - preguntà la Cana –

Per mi la veritat és que si!, - va dir la tortuga – i espero que per vosaltres també.

La papallona Aurora que de seguida va assabentar-se de tot plegat, va anar a la improvisada reunió i va començar a fer preguntes de les seves per poder assabentar-se de com més coses millor, la Poruga no es molestava per res, de fet l´Aurora era la que li havia dit a la Poruga de la presència de la Red a l´hort.

Les dues varen fer una bona amistat ja que les dues eren molt xerraires i tafaneres, i això les unia, juntament amb la Red que ara xerrava més que mai.

Mentre estaven en reunió tots es fixaven en la manera d´actuar de la tortuga i de la seva lentitud de moviments tot i que el sol escalfava.

Ostres Poruga!, sempre et bellugues tant de pressa, ja, ja, ja,...  - va dir el Coral rient –

No cal que te´n fotis Coral, - va dir la Red defensant a la seva gran amiga – hi ha cops que no cal corre massa per arribar tard!.

Que vols dir que jo faig tard alguna vegada?. – preguntà el Coral –

No!, però aquí no tenim mai tard!, - contestà la Red – ja saps que ens regim per la natura i dins de la natura tot té un procés, i no és ràpid!.

Potser el pardal volia fer la gracieta del dia per resultar més simpàtic, però ningú va riure i la tortuga tampoc es va molestar.

Hi havia molts veïns al voltant, ja que per tafaneria havien vingut a veure a la nouvinguda, i va ser llavors quan aquesta va prendre protagonisme.

Ja sé que ho has dit de broma Coral!, - anava dient la Poruga – l´Aurora em va comentar del bon rotllo el que hi ha aquí dins, i per això aprofitaré per explicar-te una història que va dir-me una amiga de fora de l´hort.

Hi havia una vegada una tortuga que anava passejant per un bancal de rostoll, amb la seva paciència, quan de cop va sortir-li una llebre, i va anar a xerrar amb ella.

Era un dia de forta calor i mentre xerraven es varen arreplegar pel voltant altres veïns, com ara estem nosaltres aquí!, anaven xerrant de climatologia i de altres coses de la natura, quan de cop i volta la llebre per poder riure una estona va dir-li a la tortuga de fer una cursa.

Ja, ja, ja,.... - reia sense parar el Coral – ja, ja,... ets molt graciosa quines coses d´anar a explicar.

Tots els assistents es varen encomanar de les rialles del pardal, menys algun que no sabia què era una llebre, però desprès al saber-ho també reia, fins i tot el Pubill no podia amagar-se´n.

La història de la tortuga prometia, i tots la tenien per molt graciosa, no perdien pistonada de la historieta, però tampoc podien amagar-se del riure contagiós del pardal.  ........................................................................                                                      .......................................................................................................


SI EL VOLS COMPRAR

                                                                                JOAN

PREGUNTES A DEBATRE

     Importància de les tortugues dins de la natura.

     Riure de les mancances dels altres.

     Cal ser prepotent per sortir endavant?.