LA CRISOPA I LA MARIETA

LA CRISOPA I LA MARIETA

Ja és la primavera a l´hort, tot és esplèndid i les plantes sembrades per l´Antoni van omplint tota la superfície. Aquest cop l´Antoni si que ha fet els deures durant l´hivern, i com a bon hortolà ecològic ha escampat una bona capa de fem molt curat per tot l´hort, de manera que les plantes puguin menjar durant tot l´any, i a fe de Déu que mengen.

Un bon dia la papallona Aurora donava tombs per l´hort buscant diferents flors per poder pol·linitzar, quan de cop i volta es va adonar de que una plaga de pugons estava envaint totes les plantes, i va volar de seguida en busca del grill Pubill per poder-li comentar la jugada.

        Pubill!, he vist que tenim problemes a l´hort.

Quina mena de problemes?, - preguntà el Pubill al veure la manera tant esparverada de parlar de la papallona – potser ha pres mal algú?.

        Pitjor encara!, podíem prendre mal tots!, que no és el mateix.

Diguem el que passa!, que em faràs posar nerviós a mi també!. - deia el Pubill encomanant-se dels nervis de l´Aurora -

Tenim una plaga de pugons que han vingut de fora i s´estan menjant totes les plantes. – deia l´Aurora -

Però?, i els nostres pugons, com és que no diuen res i no ens han avisat?. – preguntava estranyat el Pubill -

        No ho sé!. – deia l´Aurora amb veu tremolosa -

Havien d´anar de presa, no podien permetre que l´Antoni anés a buscar un enciam o qualsevol altre hortalissa i veies aquell  munt de pugons, llavors podria passar-li pel cap de sulfatar.

De cop i volta el Pubill va organitzar una reunió extraordinària, tots els habitants de l´hort varen anar-hi, però els pugons no hi eren.

Tots els habitants de l´hort es coneixien, però ningú sabia res del pugons, i abans de prendre una solució d´urgència el Pubill va dir d´anar a donar un tomb tots  i l’endemà tots explicarien els resultats de tot plegat.

Així ho varen fer, i l´endemà enlloc de quedar al costat de la carxofera, varen quedar al racó de les males herbes per explicar tot el que havien vist.

Jo donant tombs amb cura per la zona dels enciams,  l´únic que he vist és una quantitat enorme de pugons per tot arreu, però els nostres amics no hi eren!. - deia l´Aurora –

Jo m´he parat dalt de la tanca – deia el Coral – i he mirat la carxofera, i us ben juro que si fos de dia la veuríem tota negra de pugons, ja que aquests són negres, no com els nostres companys que són verds.

Els pugons que hi havia a la carxofera i per tot arreu, estaven tant atrafegats xuclant la saba que no sentien ni entenien res, i tots els habitants podien parlar amb tranquil·litat.

Tots havien vist el mateix, pugons per tot arreu, xerraven gairebé tots alhora, era un guirigall, però al final va sortir la cuca de fer llum i va demanar la paraula.

        Si voleu jo tinc la solució!.

Ja tardes massa en parlar, – deia el ratpenat Bernat neguitós – nosaltres els ratpenats tant sols podem caçar els insectes que volen de nit, però aquests pugons estan sempre enganxats a les parts tendres de les plantes xuclant la seva saba, i nosaltres no podem fer-hi res, però si tu Llum tens la solució crec que tots la voldríem sentir.

Jo ja sabeu que abans de viure en aquest hort vaig estar per fora, - deia la Llum - i la veritat és que en vaig veure de tots colors, i vaig conèixer animals de tota mena, ja que fora d´aquí la natura és com una selva plena de perills.

Be!, – va dir l´Aurora – ves al gra i no t’enrotllis tant, el que volem saber és la solució, els problemes de fora d´aquí ja ens els explicaràs un altre dia!.

Doncs, vaig conèixer uns animals que en qüestió de dies podrien eradicar el problema, ja que viuen de menjar pugons, i a fe de Déu que en mengen un munt, el que pensant-hi m’estranya molt que no n´hi hagi aquí a l´hort!.

Però, tu els coneixes?, i saps on trobar-los?. – preguntà el Pubill –

La veritat és que fa molt de temps que no veig a aquestes cuques, però si algú m’acompanyés volant segur que podria localitzar-les.

Sense perdre temps el grill Pubill va dir al colom Pau que l´endemà mateix agafes a la cuca de fer llum amb el bec i anessin a buscar per fora l´hort a aquestes cuques, i que tant aviat les haguessin localitzat les portessin on era ell, per parlar amb elles.

Així varen quedar, i de bon matí la cuca de fer llum volant agafada al bec del colom va anar a donar tombs i tombs en busca de les seves amigues, varen anar molt lluny i per molts paratges, quan de cop i volta la Llum les va veure i varen anar a parlar amb elles.

Les cuques eren una marieta i una crisopa, les dues varen acceptar la petició de la Llum, i volant de pressa varen anar a veure al Pubill.

Pubill!, - va dir la Llum – et presento a les meves amigues, són aquelles de les que t´havia parlat, la marieta Tieta, i la crisopa Torda, mireu aquest és el rei de l´hort, i es diu Pubill.

Encantat Tieta i Torda!, estic molt content de tenir-vos aquí, ja que la Llum ens ha parlat molt be de vosaltres.

El mateix et diem Pubill!, a nosaltres també ens ha parlat molt i molt be de tu i de tots els habitants de l´hort, tant de bo puguem solucionar el problema, i la veritat, es que si ens hi trobem be, fins i tot ens agradaria poder-nos-hi quedar. – va dir la Tieta –

Doncs anem a donar un tomb per l´hort i desprès ja en parlarem. – digué el Pubill -

Així ho varen fer, tots plegats varen anar a donar el tomb, i desprès varen parlar de la feina.

La veritat – deia la Torda – aquí per nosaltres dues hi ha molta feina, però potser val més que només vinguem nosaltres, no cal que hi hagi massa gent de la mateixa espècie a l´hort, però,... tu Pubill manes!.

Per mi vosaltres sou les que heu de fer la feina, la veritat és que a mi tampoc m´agradaria que fóssiu massa, - va dir el Pubill -

Doncs, si us sembla be, ara mateix ens posem a la feina. – varen dir les dues alhora –

Tant les marietes com les crisopes són els millors eliminadors de pugons que existeix en la natura, i realment poden acabar amb una bona població de pugons en qüestió de dies.

Varen quedar amb el Pubill que enlloc de començar en una punta i acabar a l´altra, anirien minvant els pugons de diferents llocs, així no s´en veuria tants.

També varen acordar de que si veiessin uns pugons diferents, que els agafessin i els portessin amb els vigilants, ja que podien ser els habitants de l´hort.

Cada dia els vigilants de l´hort donaven el tomb, espiaven a les nouvingudes, així sabien si realment les coses anaven com s’havia estipulat, però era el segon dia i les nouvingudes varen anar a trobar al Pubill per parlar urgentment amb ell.

Mira Pubill, el primer dia varem començar a menjar algun pugó, – deia la Tieta – però anàvem donant tombs, i cada cop n´ hi havia menys per tot arreu, fins que avui gairebé no n´hi ha cap.

No pot ser!– va dir el Pubill – tots ho varem veure, i la veritat és que els pugons no cabien a l´hort.

Doncs si vols vine a donar un tomb amb nosaltres, i ho veuràs!. – digueren les dues nouvingudes alhora -

Així ho varen fer, i desprès de donar el tomb, van veure que fins i tot a la carxofera tot just h´hi havia una dotzena.

És molt estrany tot això!, – va dir el Coral – no entenc el que ha pogut passar.

Jo crec que ja ho sé!, – va dir la formiga Mica – l´altre dia va semblar-me veure als pugons de l´hort parlant amb uns altres pugons que no havia vist mai, però no en vaig fer cas.

Vols dir que ells varen preparar tot aquest enrenou?, i sense consultar-nos res!. – va preguntà el Pubill –

No ho sé!, però la conversa era molt distesa fins que van començar a parlar fort com si estiguessin enfadats, llavors jo ja vaig marxar. - deia la Mica –

Però!...,això ens ho havies d’haver dit!, - va dir el Coral – l´hort és responsabilitat de tots!.

La veritat, com ja sabeu les formigues som molt amigues dels pugons, i els cuidem molt ja que ells ens serveixen els seus excrements que són molt llaminers per nosaltres, i ens agraden molt.

Però una cosa no te res a veure amb l´altre!, - va dir el Pubill amb cara d´enfadat –

Ja ho sé i us demano perdó!, i a més us vull comentar una cosa que tampoc li havia donat importància i que potser la té.

Explicat!, i no ens amaguis res, sinó caldrà prendre mesures  més serioses. – deia el Coral enfadat –

Jo de nit dormia, però ahir al aixecar-me vaig veure un camí al terra com el que fem les formigues per anar a portar el menjar fins al niu, i anava de tot arreu en direcció cap al carrer.

Mentre estaven xerrant, va venir el pit roget tot nerviós i cridant.

        Correu!, correu!, veniu tots!.

Què passa Roig?, - varen contestar gairebé tots alhora nerviosos per tot plegat – què ha passat?, potser ha pres mal algú?.

        Veniu hi ho veureu!, afanyeu-vos!. – anava dient el Roig -

El comportament del Roig era molt important per lo que sense dir res més tots varen seguir-lo............


SI EL VOLS COMPRAR

                                                                     JOAN

       

PREGUNTES A DEBATRE

Importància de les marietes i les crisopes en la natura.

Desconfiar dels amics.

La violència com a solució als problemes.