LA GALLINETA AVARICIOSA

LA GALLINETA AVARICIOSA

La nostra història passa en el galliner d´una casa de pagès de l´horta de Lleida. En aquest galliner hi ha tota mena d´animals i tots viuen molt contents i tenen molt espai per poder córrer i volar.

Però com en la nostra vida quotidiana també passen coses extranyes, i aquest és el cas.

La història comença un bon dia quan una gallina periquita va decidir pondre ous per poder formar una família.

Va anar ponent i ponent ous fins que en tenia molts, de fet els suficients per poder assegurar una llarga descendència.

De fet les gallines periquites sempre estan donant tombs per tot arreu, i la nostra protagonista no podia ser menys, i anant per un racó va veure un niu de gallines on hi habia molts ous.

Sense dir res a ningú cada dia els espiava i veia que eren més grossos que els seus, de fet eren d´una gallina normal, no podia treures del cap que aquella gallina tingues els pollets més grans que els seus, i li feia una mica d´enveja.

ous de la gallina

Però anant passejant pel galliner en un racó de sobta va veure que en el terra hi havia un niu d´ous grandiosos. 

Mai havia vist uns ous tant grossos, i fent-se cada dia la despistada no parava d´anar a visitar-los, de fet semblava que no eren de ningú, però la gallineta sabia que cap mare abandonaria la seva descendència.

Un dia espiant-los va veure una oca que tapava aquells ous, ella no volia arribar a entendre de que fossin d´aquella oca i sempre els espiava.

El seu cap no li parava de donar tombs, i com que la temptació fa al lladre, va decidir empotar-se´ls cap al seu niu.

La cosa estava difícil, les oques són bones vigilantes tant de dia com de nit, però ella de totes totes volia aquells ous tant grossos per tenir els pollets més grans i bonics de tot el galliner.

oca tapant els ous

Des de la cunillera el conill mascle no perdia detall dels successos, i sabia que alguna de grossa s´en preparava,  coneixia a la gallineta i per la seva manera de voltar cada dia per la zona el feia sospitar, i va avisar a la cunilla que tenia recén nascuts.

conill espiant

El gall blanc de sobre unes fustes no deixava de mirar i no creia possible que les intencions d´aquella gallineta poguessin arribar a ser reals, ell era molt amic d´ella i feia veure que no la veia.

gall fent-se el despistat

El gall roig coneixia a la gallineta prou be per saber les seves intencions, però no podia fer res ja que tampoc acabava d´arribar-s´ho a creure.

Però la gallineta va aprofitar una nit que hi havia lluna plena per poder-hi veure millor, i enlloc d´anar a dormir va decidir-se a fer el traspàs.

gall mirant

La conilla avisada pel mascle no deixava d´espiar als seus petits ja que tenia por de que ells també corrèssin la mateixa sort que els ous de l´oca.

cunilla espantada

Però els petits recen nascuts estàven be, de fet ella estava en una conillera amb tela i la gallineta difícilment hauria pogut accedir a la gàbia, però la tranquil·litat no era la reina del galliner.

cunillets petits

Fins i tot el gos de la casa des de fora no deixava de mirar  a la gallineta fent-ne de les seves, sense arribar a creure el que els seus ulls veien.

gos mirant

Aquella mateixa nit la gallineta va anar a buscar els ous d´oca, de fet eren molt grossos i els havia de portar molt lluny, però amb el cap anant donant-lis tombs els feia arribar fins el niu que ella havia triat, amb paciència, silenci i gairebé tota la nit de feina, la gallineta va arribar a portar dos ous.

Ja estava contenta, tenia el que tant havia desitxat, ara tant sols restava covar-los i esperar que sortissin els pollets.

Els dies anàven passant i la gallineta estava cada cop més nerviosa, de fet els ous de gallina tant sols cal covar-los vint-i-un dia i els pollets ja néixen, però ja feia més d´un mes i d´allí no sortia res.


El cap no deixava de donar-li tombs, fins i tot creia que l´havien enganyat i que no podria tenir fills degut a la seva avarícia.

Però una nit silenciosa de cop va sentir una mena de cops que semblaven martells pneumàtics enderrocant un edifici i que venien de sota seu, tota ella tremolava i els ous es començaven a bellugar.

Estava molt espantada pensant el pitjor, allò de dins de l´ou era molt gran i tenia molta força, no va poder dormir en tota la nit, però l´endemà de bon matí unes clasques estaven fora del niu, i a sota seu bellugava quelcom.

Es va aixecar una mica i va veure un pollet mot gran i molt extrany, estava nerviosa i no sabia que fer ni que dir-li, ja que aquell animal no es semblava gens a ella.

gallineta covant

Va passar tot el dia dormint ja que tenia molta son atrassada, i covant aquell fill seu, però l´altre ou no feia cap paper, fins i tot creia que era dolent i només tindria un fill.

Desprès d´una altra nit i un altre dia, estava molt nerviosa ja que l´endemà tenia de sortir a passejar el seu fill per que pogués menjar, i no sabia si podia arribar a tenir els dos.

Però el pagès al veure que hi havia un pollet nou va posar aigua i menjar al costat del niu, ara la gallineta estava molt més tranquila i ja podia esperar un dia més.

La nit seguenta  semblava  plàcida, però a mitja nit, tal i com va passar l´altra nit a sota de la gallineta va començar a sentir-se un fort repic, era un soroll que sortia de l´altre ou i que començava a bellugar. 

gallineta amb clasques

La nit va ser molt llarga, però l´endemà quan va començar a fer-se de dia  la gallineta va veure que de sota seu sortien dos pollets, els dos eren igual de grossos i diferents d´ella, estava ja resignada a que eren els seus fills i que calia cuidar-los, fossin com fossin.

gallineta amb recien nascuts

Va restar dos dies al costat del niu menjant el que li havien deixat allí, però sabia que un dia o altre havia de sortir a pasturar, només pensava amb els comentaris del gall periquito, i també dels altres veins del galliner.

gallineta al menjador

Al primer moment el gall estava una mica mig espantat al veure aquells pollets tant grans i tant estranys, però sabia que eren fills de la gallineta i calia defensar-los com si realment fossin fills seus, de fet era la primera vegada que la parella tenia descendència i per instint havien de cuidar-los i lluitar per ells.

nova família 

Anaven pasturant, i a poc a poc s´estaven acostumant a veure´ls, eren molt grans i cada dia crexien més, de fet no es separaven del seu costat i això era molt gratificant.

família menjant

Tota la família feien pinya tot i que veien els petits tant grossos i tant diferents, però eren els seus fills i volien que fossin felissos.

tots contents

Menjaven, jugaven, i dormien sempre junts, estaven molt contents plegats, i cada cop els veien menys diferents, o potser ja s´hi havien acostumat.

oquetes menjant

Fins que un bon dia sense saber d´on havia surtit, varen veure una gallineta que  anava amb els seus pollets, en tenia molts i molts bonics, de fet eren uns pollets normals, i no com els que tenien ells.

gallineta amb pollets

Era una gallineta molt guapa i només feia que passejar-se pel galliner, estava molt contenta, i sempre menjava fora del menjador, ja que aquells pollets sempre picotejaven per terra i la seva mare els ensenyava les llauretes i tot el comestible per poder sobreviure.

gallineta pasturant els pollets

Però un bon dia va acostar-se al menjador, i allí va veure aquella família tant extranya, li feia fins i tot por acostar-s´hi, però també volia menjar del pinso que posava el pagès.

trobada de periquitos

Tot era molt bonic i extrany alhora, però molts cops la natura te aquestes coses, i costa molt d´entendre i no tant d´acceptar-ho.

periquitos al galliner

Normalment tota la canalla fuguen junts, però els pollets de l´altre gallineta més aviat s´allunyaven de les oquetes ja que al veure que eren tant grans fins i tot tenien por.

A poc a poc s´hi anaven acostant però sempre guardant les distàncies

pollets i oquetes

El temps anava passant i les oquetes es feien cada dia més i més grosses, la gallineta tot i ser la seva mare fins i tot tenia por i no sabia com allunyar-se d´elles

gallineta fugint de les oquetes

El gall mostrava una mena de indiferència i deixava tota la responsabillitat a la gallineta que desesperada no deixava de fugir dels fills que ella havia triat.

oquetes buscant la gallineta

El gall sense dir res s´anava apropant a l´altra gallineta i no deixava de parlar amb els pollets. De fet aquesta si que semblava una família de veritat i fins i tot els pollets es trobaven be amb la presència del gall.

gall amb els pollets

Però quan la nostra gallineta s´apropava al gall, ell es feia el despistat i fugia dissimulant deixant la gallineta amb tota la responsabilitat de cuidar la descendència.

gall fent-se el despistat

Les oquetes volien apropar-se als pollets al veure que ni la seva mare ni el gall els feien cas, però aquests no veien que aquells animals tant grans poguessin ser companys de jocs, i passaven dé les pobres oquetes.

oquetes buscant companyia

El gall ja va quedar-se al costat de la nova gallineta i va oblidar-se de la seva antigua parella, i de la seva descendència.

Les pobres oquetes sempre estàven soles i a poc a poc s´anaven fent grans.....

tots menjant

fins i tot varen acostumar-s´hi.

Els dies passaren molt de presa i ja eren grans, només tenien la companyia l´una de l´altra, menjaven, jugaven i pasturaven, dormien i feien vida juntes, no podien estar l´una sense l´altra i es varen transformar gairebé en les germanes més benavingudes del mon.

oques soles

A l´hora de menjar sempre estaven juntes i mai s´abarallaven per el menjar, sempre l´una cridava a l´altra i ho compartien tot.

oques menjant

Dins del seu cap sempre hi havia el record de la família que eren abans, però amb tristor i amb gairebé llàgrimes als ulls en parlaven molts cops.

Sempre que passejaven pel galliner veien la seva mare i el seu pare, però aquests fugien d´elles i dissimulant feien veure que no les coneixien.

pensant quan eren petites

Però un bon dia mentres estaven menjant en un cove on el pagès havia posat el pinso, en un altre costat del galliner hi havia dos animals que realment s´assemblaven molt a elles.

No era la primera vegada que les veien però mai havien coincidit i poc a poc  s´hi anaven apropant.

oquetes veient unes companyes

Fins que un dia es varen decidir a fer la xerrada mentre estaven menjant plegades en el mateix munt de pinso.

Aquelles oques eren molt simpàtiques, es varen explicar la història de la seva vida i es varen fer molt amigues. A partir d´aquell dia sempre varen anar plegades, de fet totes varen entendre que eren de família i que havia sigut obra de la gallineta tot el que havia passat.

Les pobres oquetes tot i l´alegria de sentir-se acompanyades no podien deixar de pensar el que els havia passat de petites, i sempre que en parlaven es posaven a plorar.

retrobada d´oques

Les notícies al galliner corrent molt de presa ja que tots es coneixen.

La gallineta voltava per l´hort i tots li giraven la cara, no podien entendre que dins del galliner hi hagués un lladre. La tranquil·litat no regnava en l´ambient i cada dia la gallineta es trobava més sola ja que tots li giraven la cara.

gallineta sola

No parava de donar tombs i tots fugien d´ella, cada cop es trobava més sola i la seva vida vida dins del galliner era una tortura.

gallineta buscant

Cada dia començant de bon matí ja buscava algú per fer petar la xerrada, però es feia de nit i ningú havia volgut parlar amb ella.

Ella sabia que ho havia d´arreglar ja que la seva vida en aquell galliner era un infern, no podia estar més temps sola fins que un bon dia.....

gallineta trista

al estar tots menjant, va veure al gall i va decidir parlar amb ell.

Va dir-li si volia escoltar-la una mica i va començar-li a explicar tota la història  des del primer moment.

El gall no podia arribar-se a creure tot el que sentia, i de la manera que va passar tot plegat, però estava clar que no hi havia cap altre remei que seguir convivint ja que s´havien de veure cada dia.

Els ulls de la gallineta estaven plorosos degut al sincer penediment i a la tristor de les consequències i el gall va acceptar les seves disculpes, però amb la condició de que tot el galliner havia de saber la veritat incloent-hi les oquetes.

gallineta parlant amb el gall

Tots els habitants del galliner ja ho sabien, almenys s´ho pensaven, varen dir que la perdonaven però calia que jurés que mai més tornaria a fer res semblant, i així ho va fer.

Va ser un moment molt dur per tots, sobretot per les oquetes, encara que per fi varen entendre que la seva família real era la que el destí li havia  donat, i realment havia posat les coses al seu lloc.

De fet calia que tots etessin en bona harmonia ja que cada dia s´havien de veure i estar plegats com a mínim a l´hora de menjar el pinso i no era massa llògic fes males cares o dissimular.

tots menjant amb harmonia

Varen anar passant els dies i a poc a poc les coses tornaven a ser com abans, fins  i tot la gallineta va poder parlar a soles amb les oquets i aquestes també la van perdonar.

cunills mejant

Els cunillets varen créixer i ja eren grans, de fet ells vivien en una gàbia i estaven al marge de tot plegat, la seva mare no va voler explicar res perquè no tinguessin por....

cunills felissos

anaven menjant les fulles de col que lis donava el pagès i al veure als seus veins els saludaven i feien la xerrada, la gallineta fins i tot els feia companyia cada dia una mica, potser per complexe de culpabilitat o per el senzill fet de que realment no era tant dolenta com havien arribat a pensar tots els habitants del galliner.

galliner amb armonia i gosset mirant

La vida al galliner tornava a ser un lloc de convivència, fins i tot el gosset anava a veure com anava tot plegat, el seu pare li havia explicat tot el succeit i no volia perdre ni un detall de tots. De fet era el futur vigilant de la casa i tot el voltant, i ja començava a sentir-se responsable.

Mai més va tornar-hi a haber cap cosa fora del normal al galliner i amb sinceritat i bona armonia tots varen viure feliços per sempre.

                                                                                             JOAN