LA MÀGIA DELS CONTES DEL JOAN

CONTES DEL JOAN

On neixen els contes del JOAN

Sempre quan era petit, al meu fill Guillem li explicava contes que llegia d´un llibre on n´hi havia molts, però com per llegir havia de tenir la llum encesa al acabar no hi havia manera de que li entrés la son.

Llavors vaig optar per inventar-me’ls, li deia al Guillem que tries tres animals diferents i amb aquests muntava la meva historieta.

Sempre em deia, “sobretot papa que acabin be, sinó desprès hi somniaré tota la nit”, això encara em donava una  mica més de feina, ja que molts cops la narració en si tenia situacions que feien patir una mica, potser per captar l´atenció, o ves a saber perquè, però al final tots quedaven feliços.

Molts cops creia que em quedaven molt be, per això o potser per allò que diuen que en la vida has de tenir un fill plantar un arbre i escriure un llibre, i com que les dues primeres ja les havia fet vaig decidir-me a fer la tercera escrivint els contes.

Què són els contes del JOAN

Els contes són el fruit del neguit de voler plasmar una sèrie de inquietuds en el fet de poder fer arribar a tothom el que jo crec que és molt important.

Tant el respecte per la natura com el fet d´esbrinar coses i circumstàncies pròpies de la vida mateixa, són el rerefons de tots i cadascun dels contes.

Mitjançant els protagonistes de cada historieta, tal i com feia cada nit amb el meu fill, m´agradaria que tots els que els escolten pugin tenir un bon somni, i que l´endemà estiguin plens de una sèrie de inquietuds i de satisfaccions alhora, saben realment el que està i perquè està ben fet.

Significat i finalitat dels contes:

El significat dels contes no és ni més ni menys que muntar una sèrie d´historietes basades en fets inventats en els que els seus protagonistes són animals, tots donant unes lliçons de respecte, companyerisme i manera de saber estar en cada situació.

Objectius dels contes

Introduir als infants i altres oïdors en el món del respecte per la natura i els seus habitants.

Reforçar el coneixement de la importància de tots i cadascun dels habitants de la natura.

Treballar individual o col·lectivament en l´estudi de la manera de viure de l´animaló protagonista de cada història.

Reforçar els valors que hi ha en el rerefons de cada història.

Promoure un debat sobre les diferents qüestions exposades al final de cada conte, i a partir dels dubtes i curiositats dels oients.

Edats als que van destinats

L´edat ideal dels alumnes per a què les narracions siguin profitoses és de 8 a 12 anys.

Malgrat això, es poden fer adaptacions més senzilles per a infants més menuts, i també altres per persones adultes.

Com narrar els contes

Els contes cal contar-los amb la intensitat que correspon als temes tractats, no tant sols per la narració en si, sinó també pel significat en el rerefons i que tenen amb el seu especial caràcter didàctic.

En el que fa als “Contes a la vora de l´hort”, sempre cal explicar primer el conte inicial “el grill Pubill”, ja que aquest és el que introdueix la ubicació de la resta dels contes, i fa de pròleg per situar-nos dins de l´entorn de totes les situacions que ens trobarem en els altres contes, desprès podem explicar-ne qualsevol altre.

Com són els contes del JOAN

Són històries de situacions viscudes per diferents animals que podem trobar al nostre voltant, i que mitjançant una sèrie de aventures, podrem esbrinar més característiques de la seva manera de viure, així com la importància que tenen en l´equilibri de la natura.

Com interpretar els contes del JOAN

La manera d´interpretar els contes depèn del moment en que els contem, així com la predisposició dels oients.

Tot això ho veurem més detalladament en els apartats següents.

On representar els contes del JOAN

Aquests contes poden explicar-se a l´escola, de cara als alumnes per poder tractar diferents temes existents en la convivència amb els companys, com en la vida normal quotidiana que es poden trobar en el dia dia tant del present com del futur.

També podem explicar-los als nostres fills abans d´anar a dormir, o a qualsevol hora que els trobem predisposats a escoltar-nos amb la atenció que requereixen.

Podem aprofitar festes d´aniversari o dates assenyalades en les que hi hagi bastant gent, per entre tots entrar en el diàleg del final dels mateixos.

La narració també pot fer-se en reunions, en les que no cal que hi hagi tant sols canalla, sinó que la mateixa gent gran podem arribar a fer una anàlisi del contingut dels mateixos.

Predisposició d´infants o oïdors

Contes de vora l’hort és un recull de contes inspirats en la vida de diferents habitants de la natura, intentant despertar l’interès sobre la importància dels mateixos i crear un diàleg sobre la seva existència.

Tots els contes tenen elements comuns com són els personatges principals i l’hort, on es desenvolupa l’acció.

D’una forta càrrega didàctica, són contes que conviden a la reflexió sobre el paper que tenen dins la natura tots i cadascun dels animals.

El treball a realitzar al voltant dels contes, no tant sols és a l´hora d´escoltar-los i debatre les preguntes posteriors, sinó tant la feina anterior d´esbrinament de tot plegat, com els treballs posteriors de comprensió i coneixement en tots els sentits.

Feina abans de narrar els contes

Predisposar els nens i les nenes a saber interpretar els contes.

Veure dibuixos i fotografies dels diferents animalons protagonistes dels contes a narrar, així com del seu hàbitat.

Realitzar dibuixos sobre la manera de viure de cada animaló, així com de l´entorn en el que l’ubicarien.

Aprendre diferents aspectes de la vida dels animalons que seran protagonistes dels contes que es narraran.

És recomanable que els oients coneguin una mica l´argument dels contes, per desprès poder opinar sobre ells.

Conscienciar els infants la seva capacitat de fer preguntes sense vergonya, ja que aquesta és la única manera de poder esbrinar els dubtes.

Explicar als nens i nenes que cal escoltar els contes en silenci per poder seguir el fil de la història, així com per entendre el rerefons.

Feina desprès de narrar els contes

Àrea de comprensió:

Estudi de tot l’aprés en la narració dels contes.

Debat sobre les conclusions establertes.

Comparar la idea que tenien abans de la narració amb la que tenen desprès, mitjançant diàleg, dibuixos, expressions,...

Trobar definicions a totes les situacions viscudes pels protagonistes.

Esbrinar el rerefons de la narració.

Buscar alternatives als problemes dels protagonistes.

Trobar la interpretació del conte en el que fa referència a la narració.

Reforçar el respecte envers la natura en referència a la narració.

Esbrinar la solució per part dels humans per poder millorar les malifetes realitzades sobre la natura...

Intentar trobar opcions col·lectives per substituir la manera d´obrar dels protagonistes.

Àrea de música:

Buscar cançons relacionades amb els contes i els seus protagonistes, i cantar-les.

Buscar entonacions musicals segons els sons característics de cada protagonista del conte i intentar reproduir-los amb instruments musicals o casolans que tinguin a l´abast.

Barrejar cançons amb els sons dels diferents animalons.

Fer música amb sorolls escoltats a la natura i produïts per diferents animalons...

Àrea de plàstica:

Proposeu que cada nen o nena faci un dibuix dels animalons protagonistes segons la seva imaginació, així com l´entorn que ells s´imaginen, utilitzant colors i formes segons cadascú, per comentar-los i penjar-los a la paret de la classe, o de la seva habitació.

Realitzar dibuixos sobre la manera de viure de cada animaló, així com de l´entorn en el que l’ubicarien.

Fer una representació de l’hàbitat dels protagonistes del conte en el mateix moment, com si d’un hort es tractés.

Fer figures dels protagonistes mitjançant productes (plastilina, fang,...).

Realització d´obres de teatre espontànies on els protagonistes siguin els habitants de l´hort.

Fer disfresses per Carnaval dels diferents animalons (a triar).

Imitació de gestos i sorolls produïts pels diferents animalons...

Àrea de llengua:

Estudi dels diferents noms dels animals i buscar-li  sinònims o maneres d´anomenar-los.

Fer converses entre els nens i nenes interpretant els animalons protagonistes del conte, i transformar la narració segons la seva idea.

Fer o buscar rodolins sobre els animalons del conte.

Intentar que els nens i nenes escriguin i pronunciïn els sorolls dels animals segons la seva manera de sentir-los, i que ho expliquin a la seva manera...

Buscar noms dels protagonistes en diferents idiomes, així com del seu espai vital, i intentar esbrinar de quin idioma es tracta, i del seu origen.

Altres:

Sortides de camp per realitzar estudis de visualització dels diferents animalons, així com el seu habitat natural, comparant-lo amb l´entorn adequat i possible.

Visualització de l´hort de l´escola, de casa o del veí, per poder-hi trobar els diferents animalons, així com estudiar el lloc on podrien ubicar-los  en el mateix.

Fer treballs de comparació de la vida de cada animaló amb la vida dels humans (individuals i col·lectius).

Trobar cançons, dites, anècdotes, pel·lícules..., que puguin tenir protagonistes dels contes o relacions amb les preguntes finals.

Àrees didàctiques a tractar amb els oïdors

Les àrees didàctiques són múltiples, a part de les descrites abans, també pot fer-se qualsevol mena de treball o de feina afegida que veiem que pugi ser d´interés per els oïdors, sempre pensant en que tot el que en podem treure, no deixa de ser una feina molt constructiva per potenciar les finalitats que realment tenen aquests contes.

                                                                JOAN

LES RATES

LES RATES

Feia dies que ningú veia les rates voltar per l´hort, tots en parlaven i les xerrameques deien que potser havien marxat, era molt estrany ja que sempre es deixaven veure en un lloc o altre, i tot plegat feia posar molt neguitós al Pubill.

El grill a la darrera reunió va dir a tothom que fessin una batuda per veure si els havia passat alguna cosa, però ningú en sabia res, semblava que la terra se´ls hagués engolit.

Que et sembla Coral?, potser caldria anar a mirar fora de l’hort!. - comentava el Pubill –

Vols dir que han marxat?, on creus que podran estar millor que aquí?. - preguntava el Coral –

No ho sé!, però m’estranya molt la seva desaparició, - deia el Pubill – el dia que vaig parlar amb ells per darrera vegada, recordo que tot i anant passejant el Tato es va parar a xerrar una mica, però la Tata va marxar de pressa tot dient que tenia feina.

Vols dir que et varen voler esquivar?, però!, de què vareu parlar?. - preguntava el pardal Coral –

De fet no varem parlar de res en concret, però la veritat és que els vaig trobar una mica neguitosos i no en vaig fer cas, ja que de la manera que va marxar la Tata sense gairebé dir res, vaig pensar que havien tingut una discursiu de parella, i no vaig voler entrar dins de la tafaneria. - deia el Pubill –

En aquells moments va arribar la papallona Aurora i es va posar en mig de la conversa.

Havia anat a mirar per les rodalies de l´hort, preguntant a tots els que es trobava, però ningú va saber donar-li cap explicació.

Nois ho sento molt!, ja no sé que més puc fer, - deia la papallona Aurora – ho he regirat tot i no hi ha rastre de les rates, fins i tot he parlat amb altres rates amigues seves de fora l´hort, i ningú en sap res.

Va Coral!, tu sempre tens una solució per tot, pensa una mica i dígens el que cal fer!. - deia el Pubill –

Ostres Pubill!, mira que li he donat tombs, però no hi ha manera, - deia el pardal Coral – potser caldria anar a mirar al seu cau, no fos cas que........ 

Vols dir el que jo crec que vols dir?. – va preguntar molt seriós el Pubill –

No ho sé però no podem descartar res, - contestà el pardal –

Tots tres varen anar cap al seu cau, ja hi havien estat unes quantes vegades, però aquesta havien d’esbrinar tot el que havia passat.

Pel camí varen trobar-se amb la serp Red juntament amb altres veïns, que a poc a poc s’anaven sumant a la recerca.

Les mirades dels uns cap als altres no paraven, l´estat de nervis que denotaven les rates l´altre dia, feia pensar en alguna cosa estranya, fins i tot moltes mirades anaven a parar a la serp, pensant en que no hagués fet alguna ruqueria, o potser que la discussió de parella havia arribat a uns altres límits.

Un cop ja eren al costat del cau gairebé tots els veïns,.....

Mira Pubill, per aquí al terra es veuen petjades seves d´entrada, però no de sortida. – digué la Red –

Vols dir que encara són a dins?, - preguntà el Pubill – tornem a cridar-los entre tots per si contesten.

Tots els assistents varen cridar alhora els seus noms, però de dins del forat no es sentia cap resposta.

Les mirades dels uns es dirigien als altres, i ningú deia res.

        Només tenim una solució!.  – va dir el pardal Coral –

Tu diràs!, - digué el Pubill – crec que si tu no saps que fer, a mi ja no hem queden arguments.

Entrem dins del forat!, així sabrem si realment són dins!. - va dir decidit el Coral –

Ja entraré jo!, - va dir la serp Red – les serps sabem anar per caus, ja us diré alguna cosa.

No veien amb massa bons ulls que entrés la serp degut a que en la natura és el seu enemic, però en aquest cas calia que hi entrés algú que a part de passar pel forat es pogués defendre de qualsevol cosa que pogués haver-hi.

Però entre tots varen decidir que la solució era encertada, i la Red es disposà a entrar dins del cau.

Sort Red!, ves en compte però de pressa!. - varen dir gairebé tots alhora –

La serp va entrar dins del cau, i va estar-s’hi molta estona sense dir res, tots els assistents estaven aspectants a la boca del cau sense gairebé ni respirar per no fer soroll, fins que de cop i volta  la Red va sortir molt esfereïda.

Què?, que has vist?, has vist alguna cosa?, són dins?, que els ha passat?. - varen preguntar tots –

Deixeu-me respirar un moment!, - respongué la Red – m´he espantat molt!.

Però que has vist?, són vius?, com és que estàs tant espantada?. - preguntaven tots molt nerviosos –

La veritat és que tant sols he vist al Tato. - va dir la Red intentant respirar –

Estava be?, i la Tata?, parla d´una vegada!. - preguntava molt espantat el Pubill –

Assossegueu-se!, - deia la serp Red -  estic molt nerviosa, ja que quan estava a mig camí del cau ha sortit el Tato a rebrem, i estava molt nerviós ja que  creia que entrava per agredir-lo.

I tu que li has dit?, potser amb la foscor d´allí dins no t´ha conegut!. - deia el Coral –

I tant que m´ha conegut!, - deia la Red esbafegant – m´ha cridat pel nom i m´ha amenaçat de mort si intentava entrar una mica més, he parlat una mica amb ell per relaxar-lo, però no hi hagut manera, la veritat és que he passat molta por.

Tots es varen mirar estranyats, fins i tot el Pubill no podia creure el que estava sentint, un habitant de l´hort volent fer mal a un company?, no era normal i això ho havia de solucionar ell!, i per arreglar-ho havia d´entrar dins del cau!.

Tenia molta  por, però era el rei de l´hort, i sabia que les rates no li farien mal, o almenys això volia creure’s.

Tots els veïns li volien impedir, sabien que si perdien el rei ho perdrien tot, però la insistència del grill i la seva seriositat va poder amb tots.

Va avisar a la serp que si sentís qualsevol cosa estranya, entrés per defendre’l, ja que era l´únic que podia enfrontar-se a les rates dins del forat, i tot seguit va començar a entrar dins del cau.

A mig camí va certificar les paraules de la serp, ja que el Tato va sortir a trobar-lo molt enfadat.

Varen estar parlant molta estona dins del cau, i per fi el rei va sortir a l´exterior.

Quina por he passat!, - va dir el Coral neguitós – gràcies a Déu que estàs be!, has vist les rates?, què t´han dit?,.....

Tranquils!, podeu estar molt tranquils i molt contents!, tot va be!. - va dir el Pubill –

Doncs jo no estic gens tranquil·la, - va dir la Red – ja veig que no t´han fet mal, però tanta estona ens pensàvem el pitjor.

Amics!, us he de donar una bona notícia. - digué el Pubill –................................................................

SI EL VOLS COMPRAR

                                                                                                                                                                                                JOAN

PREGUNTES

Importància de les rates dins de la natura.

Importància de tenir una família.

Què és l´instint?.

Desconfiar dels amics.

LA PUPUT RUT

LA PUPUT RUT

S´acaba l´hivern i com que ja hi ha temperatura el grill Pubill ja està en condicions de bellugar be, i decideix anar a donar el tomet per l´hort, per no anar-hi sol veu al colom Pau i el convida a fer-li companyia en la passejada.

Tot i anar fent la xerradeta aprofiten el solet que ja comença a escalfar, pendents del seu voltant per saber si hi ha quelcom fora de la normalitat per poder-ho solucionar.

Tot esta perfecte, les plantes de l´hort no estan massa eufòriques, fins i tot la carxofera esta molt malmesa pel temps hivernal,  això és normal i a poc a poc la primavera ja ho posarà al seu lloc, de fet ja es comença a veure germinar llavors tant de males herbes com de plantes de l´hort.

Les nits encara són fresquetes i la natura va lenta, però ells ho veuen amb els ulls dels habitant de la natura i saben que al cap de poc temps tot tornarà a ser ofenós.

De cop i volta el Pau atent al seu voltant veu prop de la carxofera un nou habitant que no era abans dins de l´hort, era una puput i no parava de picar al terra amb el seu llarg bec buscant i menjant qui sap què.

Pubill!, guaita quina puput! – cridà el Pau – ostres ja arriba el bon temps, la puput ja comença a voltar per la natura de l´hort.

Una puput?, - exclamà el Pubill - caram n´havia sentit parlar però no n´havia vist mai cap,  almenys dins de l´hort, que deu fer tant picar per terra?.

Anem a saludar-la i li preguntem!. les puputs marquen el bon temps desprès de l´hivern, ja ho diuen, la puput que no ve al febrer, ja no ve!. - digué el Pau –

Com vols dir que venen!, d´on han de venir?. – preguntava el Pubill–

Anem a preguntar-li, de fet jo no sé massa sobre aquestes coses. – respongué el Pau -

Els dos varen acostar-se a la carxofera on hi havia la puput, però al fer-li un crit aquesta va marxar volant deixant una forta pudor com a rastre.

Ostres Pau!, quina pudor!, que has fet?, potser t´has espantat?. – preguntava el Pubill -

Que vols dir?, jo no he fet res, aquesta pudor la deu fer la puput. - deia el Pau posant-se vermell al sentir les paraules del Pubill –

Ostres!, amb lo bonica que és, potser val més mirar-se-la de lluny, tot i que em costa creure-m´ho. - deia el Pubill amb cara de fàstic –

Varen estar parlant una estona, i després varen marxar cadascun a la seva feina, el Pubill no parava de pensar amb el que havia vist i no es podia treure del cap que un animaló tant bonic fes una pudor tant forta.

L´endemà de bon matí el Pubill va tornar a anar prop de la carxofera per veure si podia tornar a veure la puput, però tenia molt clar que havia de parlar amb ella de lluny, no volia tornar a sentir aquella pudor tant anguniosa.

Tot i anat a la carxofera el Pubill va trobar al pardal Coral i això el va fer molt feliç ja que amb la companyia del seu espavilat company tot seria més fàcil.

Li va explicar tot el que havia vist el dia abans i al Coral no va sobtar-se del fet, ja que en la seva vida havia vist moltes coses i ja no li estranyava res, ell preferia preguntar i d´aquesta manera saber el perquè de les coses.

Veig Coral que no et sobta el que t´he explicat, jo em vaig quedar molt estranyat. - deia el Pubill –

No hem facis cas!, la natura és molt sàvia i no pots estranyar-te de res, tot té una explicació lògica. - deia el Coral –

Mentre estaven xerrant, de sobte varen veure a la puput que anava cap a la carxofera i de seguida va posar-se a picar per terra sense parar.

El Pubill va dir amb impaciència d´anar a saludar-la, però el Coral el va aturar, ell era molt espavilat i sabia que si tornaven a fer el mateix, la puput s´espantaria i no podrien parlar amb ella.

El Pubill no tenia la paciència necessària, però va voler fer-li cas, però al cap d´una estona la puput va marxar cosa que va fer enfadar al Pubill.

Veus com et deia que havíem d´anar a parlar amb ella!, - deia el Pubill amb cara d´enfadat –

Tranquil Pubill!, - deia el Coral molt assossegat – hi ha més dies que llonganisses tal i com diuen els humans, si no podem parlar amb ella avui ja ho farem demà.

Potser tens raó Coral!, més tard o demà ja tindrem temps, però és que no me’n veig l´hora de parlar amb ella. - deia el Pubill més tranquil i convençut –

Tot plegat era molt fàcil!, la vida a la natura és així, tot té un procés potser més lent del que molts cops voldríem, però al cap i a la fi tot arriba a bon port.

Al cap d´una llarga estona d´estar allí xerrant la puput va tornar al mateix lloc, el Coral va dir-li al Pubill que ja s´hi acostaria ell, i així ho va fer.

Bon dia forastera!, t´has perdut?, o potser saps on ets!. - va dir el Coral un cop a la carxofera –

La veritat és que acabo d´arribar de l´estranger i he vingut directament aquí, ja havia sentit parlar d´aquest lloc abans de marxar. - deia la puput tranquil·la –

Ara et presentaré un veí molt important de l´hort. – va dir el Coral –

El Coral va cridar al Pubill,  aquest no volia acostar-se massa a la puput ja que aquella pudor de l´altre dia no volia tornar a sentir-la, preferia estar-se una mica separat i així contemplar aquell ocell tant bonic.

Bon dia forastera!, siguis benvinguda a aquest paradís!. - va dir el Pubill guardant les distàncies –

Moltes gràcies Pubill. – respongué la puput – el meu nom és Rut, i estic encantada d´estar en aquest lloc.

Encantat Rut, - deia el Pubill – però com saps el meu nom?.

La veritat és que ets molt famós tant dins com fora de l´hort, i tothom et coneix. - deia la Rut –

Varen continuar amb els protocols de les presentacions una bona estona i xerrant de coses incongruents.

El Pubill dissimulant s´anava acostant a la Rut i anava ensumant per veure si realment la pudor de l´altre dia venia realment d´aquell preciós ocell.

La veritat és que no olorava res i no va poder aguantar-se  més, pensant que la pudor era realment del Pau.

Saps Rut que ahir et volia saludar!, però al sobtar-te vas marxar i no et varem veure més, fins i tot varem sentir una pudor molt forta i creiem que era teva, de fet el Pau em va enredar. - anava dient el Pubill -

La veritat és que no et va enredar!, - contestà la Rut –

Vols dir que la pudor tant forta la vares fer tu?, de fet fa estona que oloro i no sento res. - va preguntar el Pubill –

De fet la pudor és una mesura de defensa que tenim les puputs, ara ja ho recordo!, estava menjant i vaig sentir un crit i vaig marxar fent pets. - explicava la Rut –

Coral!, tu ho sabies això?, - preguntà el Pubill mirant al Coral –..............................................................................................................



SI EL VOLS COMPRAR

                                                                       JOAN

PREGUNTES A DEBATRE

Importància de la puput a la natura.

Treure malnoms a la gent per ofendre.

Abans de dir res cal pensar molt be.

LA CRISOPA I LA MARIETA

LA CRISOPA I LA MARIETA

És la primavera a l´hort, tot és esplèndid i les plantes sembrades per l´Antoni van omplint tota la superfície. Durant l´hivern com a bon hortolà ecològic l´Antoni ha escampat una bona capa de fem molt curat per tot l´hort, de manera que les plantes puguin menjar durant tot l´any, i a fe de déu que mengen.

Com tots els horts, per molt ecològics que siguin, tal i com passa a la natura, quan les plantes creixen, apareixen els menjadors de plantes, i també els que es mengen a aquests, tot això per poder mantenir un equilibri estable.

Un bon dia la papallona Aurora donava tombs per l´hort buscant les diferents flors per poder pol·linitzar, quan de cop i volta es va adonar de que una plaga de pugons estava envaint totes les plantes, i va volar de seguida en busca del grill Pubill per poder-li comentar la jugada.

        Pubill!, he vist que tenim problemes a l´hort.

Quina mena de problemes, - deia el Pubill al veure la manera tant esparverada de parlar de la papallona – potser ha pres mal algú?.

        Pitjor encara, podíem prendre mal tots, que no és el mateix.

        Diguem el que passa!, que em faràs posar nerviós a mi també!.

        Tenim una plaga de pugons que han vingut de fora.

        Però i els nostres pugons, com és que no diuen res?.

        No ho sé.

Tenien d´anar de presa, tenien por de que l´Antoni anés a buscar un enciam, o qualsevol altre hortalissa i bejes aquell  munt de pugons, llavors fins i tot podria passar-li pel cap de sulfatar.

De cop i volta el Pubill va organitzar una reunió extraordinària, tots els habitants de l´hort varen anar-hi, però els pugons no hi eren.

Tots els habitants de l´hort es coneixien, però ningú sabia res del pugons, i abans de prendre una solució d´urgència el Pubill va dir d´anar a donar un tomb tots plegats i l’endemà tots explicarien els resultats de tot plegat.

Així ho varen fer, i l´endemà enlloc de quedar al costat de la carxofera, varen quedar al racó de les males herbes per explicar tot el que havien vist.

Jo donant tombs amb cura per l´enciam  - deia la papallona – l´únic que he vist és una quantitat enorme de pugons per tot arreu.

Jo m´he parat dalt de la tanca – deia el pardal – i he mirat la carxofera, i us ben juro que si fos de dia la veuríem tota negra de pugons, ja que aquests són negres, no com els nostres companys que són verds.

Els pugons que hi havia a la carxofera i per tot arreu, estaven tant atrafegats xuclant la saba que no sentien ni entenien res, i tots els habitants podien parlar amb tranquil·litat.

Tots havien vist el mateix, pugons per tot arreu, xerraven gairebé tots alhora, era un guirigall, però al final va sortir la cuca de fer llum i va demanar la paraula.

        Si voleu jo tinc la solució!.

Ja tardes massa en parlar, – deia el ratpenat neguitós – nosaltres els ratpenats tant sols podem caçar els insectes que volen de nit, però aquests pugons estan sempre enganxats a les parts tendres de les plantes xuclant la seva saba, i nosaltres no podem fer-hi res, però si tu Llum tens la solució crec que tots la voldríem sentir.

Jo ja sabeu que abans de viure en aquest hort vaig estar per fora, - deia la Llum - i la veritat és que en vaig veure de tots colors, i vaig conèixer animals de tota mena, ja que fora d´aquí la natura és una selva, i plena de perills.

Be!, – va dir la granota – ves al gra i no t’enrotllis tant, el que volem saber és la solució, els problemes de fora d´aquí ja ens els explicaràs un altre dia.

Doncs, vaig conèixer uns animals que en qüestió de dies podrien eradicar el problema, ja que viuen de menjar pugons, i a fe de déu que en mengen un munt, el que pensant-hi m’estranya molt que no n´hi hagi aquí a l´hort!.

Però, tu els coneixes?, – va dir el grill Pubill – i saps on trobar-los?.

La veritat és que fa molt de temps que no les veig a aquestes cuques, però si algú m’acompanyés volant segur que podria localitzar-les.

Sense perdre temps el grill Pubill va dir al colom Pau que l´endemà mateix agafes a la cuca de fer llum amb el bec i anessin a buscar per fora l´hort a aquestes cuques, i que tant aviat les haguessin localitzat les portessin on era ell, per parlar amb elles.

Així varen quedar, i de bon matí la cuca de fer llum volant agafada al bec del colom va anar a donar tombs i tombs en busca de les seves amigues, varen anar molt lluny i per molts paratges, quan de cop i volta la Llum les va veure i varen anar a parlar amb elles.

Les cuques eren una marieta i una crisopa, les dues varen acceptar la petició de la Llum, i volant de pressa varen anar a veure al Pubill.

Pubill!, - va dir la Llum – et presento a les meves amigues, són aquelles de les que t´havia parlat, la marieta Tieta, i la crisopa Torda, mireu aquest és el rei de l´hort, i es diu Pubill.

Encantat Tieta i Torda!, estic molt content de tenir-vos aquí, ja que la Llum ens ha parlat molt be de vosaltres.

El mateix et diem Pubill, a nosaltres també ens ha parlat molt be de tu i de tots els habitants de l´hort, i tant de bo puguem solucionar el problema, i la veritat, es que si ens hi trobem be, fins i tot ens agradaria quedar-nos-hi. – va dir la Tieta –

Doncs anem a donar un tomb per l´hort i desprès en parlem.

Així ho varen fer, tots plegats varen anar a donar el tomb, i desprès varen parlar de la feina.

La veritat – deia la Torda – aquí per nosaltres dues hi ha molta feina, però potser val més que només vinguem nosaltres, no cal que hi hagi massa gent de la mateixa espècie a l´hort, però, tu Pubill manes!.

Vosaltres sou les que heu de fer la feina, i si us hi comprometeu, la veritat és que a mi tampoc m´agradaria que fóssiu massa, - va dir el Pubill -

Doncs, si us sembla be, ara mateix ens posem a la feina. – varen dir les dues alhora –

Tant les marietes com les crisopes són els millors eliminadors de pugons que existeix, i realment poden acabar amb una bona població de pugons en qüestió de dies.

Varen quedar amb el Pubill que enlloc de començar en una punta i acabar a l´altra, anirien minvant els pugons de diferents llocs, així no s´en veuria tants.

També varen acordar de que si veiessin uns pugons diferents, que els agafessin i els portessin amb els vigilants, ja que podien ser els habitants de l´hort.

Cada dia els vigilants de l´hort donaven el tomb, espiaven a les nouvingudes, així sabien si realment les coses anaven com s’havia estipulat.

Però era el segon dia i les nouvingudes varen anar a trobar al Pubill, volien parlar urgentment amb ell.

Mira Pubill, el primer dia varem començar a menjar algun pugó, – deia la Tieta – però anàvem donant tombs, i cada cop n´ hi havia menys per tot arreu, fins que avui gairebé no n´hi ha cap.

No pot ser – va dir el Pubill – tots ho varem veure, i la veritat és que els pugons no cabien a l´hort.

        Doncs, vine a donar un tomb amb nosaltres, i ho veuràs.

Així ho varen fer, i desprès de donar el tomb, van veure que fins i tot a la carxofera tot just h´hi havia una dotzena.

És molt estrany tot això, – va dir el pardal – no entenc el que ha pogut passar.

Jo crec que ja ho sé, – va dir la formiga Mica – l´altre dia va semblar-me veure als pugons de l´hort parlant amb uns altres pugons que no havia vist mai, però no en vaig fer cas.

Que vols dir que ells van preparar tot aquest enrenou, – va dir el Pubill – sense consultar-nos res.

No ho sé, però la conversa era molt distesa fins que van començar a parlar fort com si estesin enfadats, - deia la formiga – llavors jo ja vaig marxar.................................................................................................................



SI EL VOLS COMPRAR